El conill porquí o cobai.

El conill porquí o cobai, és un petit rosegador originari de d'Amèrica del Sud, molt popular com a mascota ja que són animals tranquils, no agressius i molt intel·ligents. La seva esperança de vida en captivitat volta els 5 anys, i en distingim 3 races principals: comuna, Abissini i Peruvian (diferenciats bàsicament pel tipus de pelatge), però els creuaments d'aquestes races fa que hi hagi fins a 11 varietats reconegudes, que donen gran varietat de colors i pelatges.

Són animals molt socials i es recomana tenir-los per parelles, amb l'esterilització, si més no, del mascle, per evitar cries indesitjades. Quan hi ha excés de població, sol haver-hi baralles, principalment entre mascles. Acostumen a ser més actius al matí i vespre, i dormen la major part del dia.

Cal recordar que és un animal poc agressiu i que acostuma a fer un crit característic quan se sent amenaçat.

La gàbia per al  nostre cobai ha de ser com a mínim de 30x60 cm (per a un individu). Com a substrat utilitzarem pellets o virolles de fusta,  mai sorra de gat, i caldrà canviar-lo cada setmana. En la gàbia hi posarem diferents joguines per enriquir-los l'ambient: capses per amagar-se, tubs de cartró o plàstic que utilitzaran com a túnel, etc.

Quant a la dieta, podem utilitzar com a base dieta comercial específica per a cobais. Els afegirem també fonts de fibra: fenc, alfals i vegetals frescos (fulles de col, pastanaga, fulles de pastanaga, api, cogombre, endívies, enciam, bledes, poma, pera i un llarg etcètera.). És molt important en conills porquins tenir en comte que són incapaços de fabricar vitamina C per si sols, de manera que caldrà afegir-la en la dieta. La falta de vitamina C pot provocar malalties que poden conduir a la mort de l'animal. Per solucionar-ho, podem afegir complements vitamínics en l'aigua de beguda, però sobretot hem d'incorporar-la amb la dieta: pebrot, cítrics, etc. són rics en vitamina C i no han de faltar mai en la seva dieta. 

Quan fem un canvi de dieta, mai ha de ser brusc, per evitar problemes digestius com la diarrea. Hem d'introduir els nous aliments a poc a poc i si es pot, barrejar-los una mica amb els que ja menjava.

Hem de recordar que és una espècie que, igual que els conills, fa cecotròfia (es mengen determinats excrements), cosa que els aporta enzims per digerir, de manera que no haurem d'impedir que ho facin.

Sempre han de tenir un abeurador amb aigua fresca. Els més utilitzats són els de tipus "bola", que permeten evitar degoteig que mulli el substrat. 

Hem de vigilar que el lloc on deixem la gàbia dels nostres conills porquins no sigui un lloc mal ventilat i sobretot que la temperatura no sigui gaire alta (temperatures per sobre dels 27-29ºC poden causar-los un cop de calor!). La seva temperatura ideal oscil·la entre els 13-21ºC.

Cal també tenir cura del pelatge (cal raspallar freqüentment, sobretot en les races de pèl més llarg), les ungles (en captivitat les gasten molt poc i es fan llargues i deformades. Caldrà retallar-les de tant en tant) i de les dents (cal vigilar que creixin de manera uniforme, evitar traumatismes, etc)

Les femelles ja poden ser fèrtils a partir de les 4-6 setmanes de vida, tot i que es recomana esperar més si es volen fer criar (però màxim als 6 mesos fer la primera cria per evitar complicacions en el part). En cas contrari, és molt important separar mascles de femelles, o tenir els mascles esterilitzats. La gestació dura uns 67 dies i solen fer cadellades de 2-4 cries. La lactació pot durar unes 3 setmanes, tot i que les cries són capaces de menjar soles des dels primers dies. Cal recordar que poden entrar en zel després de parir; per tant, no us en refieu de deixar-hi el mascle si no volem més cries.