Conills nans. Peculiaritats de l'espècie.

LES DENTS

No fa gaires anys que els conills nans estan inclosos a la llista d'animals de companyia. Aquests animalons han proliferat de manera espectacular ja que són molt nets, molt intel.ligents i es comporten verdaderament com un amic de la família, el que s'estimen de debò; ara bé, acostumats a un hàbitat natural on rosegaven tot tipus de material per construïr-se les seves llodrigueres, a l'incorporar-los a la nostra llar els manca el fer servir més les seves armes, que en aquest cas són les dents incisives(les quatre de davant). Sovint, els amos inclouen alguna que altra joguina de fusta perquè la rosseguin, però no sempre aconseguim que la fagin servir, per tant, són molts els conills que acaben amb les dents més llargues i deformades. Per evitar aquest problema és bo retallar-lis els incisius de tant en tant (amb fresa especial de dentistes), ja que si aquests créixen desmesuradament acabaran donant greus problemes al nostre animaló, com la falta d'oclusió de la boca, la recollida del menjar i masticació i s'acabaran aprimant. 

Per altra banda, el pèl que sovint ells es treuen, els queda enredat entre les dents provocant infeccions. De vegades, degut a un petit accident que es va produïr fa temps, per exemple una caiguda desafortunada de certa alçada, alguna de les mandíbules del conill es pot fisurar malament i aleshores els incisius acaben creixent desordenadament i molt torts; aleshores la retallada dels incisius s'hauria d'efectuar cada quatre o sis setmanes. Però si la causa és molt greu i sovint té moltes infeccions, el millor és extreu-re'ls definitivament, ja que el procés és irreversible. Ah!aprenen a menjar molt ràpid sense els incisius, no us preocupeu.

L'ORINA BLANQUINOSA DELS CONILLS

Els conills,són únics en el sistema d'absorció i excreció de calci. La major part de les espècies d'animals, inclòs els humans, absorveixen i controlen els nivells de calci en relació a les seves necessitats metabòliques, mitjançant la hormona paratiroides, la vitamina D i la calcitonina .En canvi els conills, absorveixen el calci  directe  dels intestins en proporció a la concentració d'aquest mineral en la dieta  i independentment de les necessitats metabòliques de l'organisme de l'animal.. La principal via d'excreció del calci, en els conills,és la renal, és a dir, l'excés de calci és filtrat per els ronyons i excretat a l'exterior mitjançant l'orina. Aquest fet, els diferencia de les altres espècies de mamífers que utilitzen les vies biliars (el fetge) per excretar el calci sobrant en la dieta i aquest mineral, és excretat a l'exterior barrejat amb la femta.Els conills a diferència d'altres mamífers, tolerant  concentracions de calci en la sang  molt elevades sense que aquest fet sigui patològic. És  per això, que el  fet de que els conills excretin una orina molt blanquinosa y concentrada,,es considera un fet fisiològic i normal.