Al·lèrgia per picada de puça

El grau de picor i malestar entre gats i gossos que tenen puces, amb freqüència, és molt diferent d'un individu a un altre ja que  alguns són al·lèrgics a les picades de puça mentre que d'altres no ho són.

Sobre el diagnòstic

L'al·lèrgia a la picada de puça (dermatosis per picada de puça, dermatitis d'al·lèrgia a puces, hipersensibilitat a picada de puça) és una patologia freqüent en la pell de gossos i gats. L'al·lèrgia es desencadena quan una puça pica un animal que és al·lèrgic (hipersensible) a la saliva de la puça. Els animals no al·lèrgics solen desenvolupar lleu picor durant una breu estona després de la picada. En canvi, els animals al·lèrgics poden desenvolupar una intensa picor en qualsevol part del cos que progressivament empitjora amb l'exposició a les puces i porta a una pèrdua de pèl i altres problemes de la pell. Una o dues picades de puça per setmana poden ser suficients per desencadenar i perpetuar una reacció al·lèrgica.

És més típic en animals que tenen entre 1 i 5 anys d'edat, tot i que es pot donar en animals de qualsevol edat. Passa amb més freqüència a l'estiu, però també pot succeir durant qualsevol època de l'any en climes tropicals o subtropicals ja que el temps càlid afavoreix la reproducció de les puces.

Els veterinaris amb freqüència diagnostiquen l'al·lèrgia a puces a partir dels símptomes, l'evidència de puces en el pèl i la millora dels símptomes amb el tractament. L'evidència de la presència de puces inclou puces adultes, brutícia de puces (marró o negre, es tracta d'excrements de puces que contenen sang digerida) i/o ous de puces (blancs) en la mascota afectada o en d'altres mascotes de la llar. Els animals amb al·lèrgia a les puces moltes vegades tenen poques puces o de vegades no se'n veu cap perquè les puces amb freqüència són desplaçades com a resultat del rascat excessiu de l'animal, la masticació o les llepades de la seva pell.

Poden ser necessàries algunes proves per descartar altres causes de malalties que cursen amb picor, doncs els tractaments poden ser completament diferents.

Com conviure amb el diagnòstic

Gossos:

Els símptomes de l'al·lèrgia a les puces poden ser variables segons el grau de picor, i en general empitjoren a mesura que el gos envelleix.

Les zones de la pell més freqüentment afectades estan en la part baixa de l'esquena, a l'inici de la cua, les potes del darrere i la panxa, encara que pot veure's afectat tot el cos en casos greus. Alguns gossos poden desenvolupar una lesió anomenada "dermatitis humida aguda", que es tracta d'una  zona ben delimitada de pell inflamada, humida i sense pèl provocada per la masticació, les llepades i el rascat excessiu d'aquesta zona. La pell de l'animal es pot arribar a enfosquir amb el temps a causa de la continua masticació i rascat.

Gats:

Els símptomes de l'al·lèrgia a les puces poden ser variables en els gats. Els gats poden tenir un patró de lesions de la pell semblant al dels gossos, però amb més freqüència desenvolupen protuberàncies petites i crostes al voltant del cap, el coll i la panxa. Alguns gats poden desenvolupar una placa rodona, vermellosa i groguenca a l'àrea de l'engonal, panxa o part interior de les potes del darrere.

Com la pell afectada normalment pica molt, els gats poden gratar-se o llepar en excés aquestes àrees de la pell i causar la pèrdua de pèl.

Tractament

La prevenció de l'al·lèrgia a les puces consisteix a prendre mesures per evitar que la mascota al·lèrgica sigui picada per les puces. Això normalment requereix l'eliminació de les puces de la mascota, de l'ambient immediat de la mascota (jardí, llar) i en altres gossos o gats també de la llar, utilitzant productes que matin la puça adulta però a la vegada que també impedeixen que les puces es reprodueixin. Els collars antiparasitaris usualment no són efectius.

En cas  que ja s'hagi desencadenat l'al·lèrgia, el seu veterinari també li pot receptar medicació antiinflamatòria a curt termini per reduir la reacció al·lèrgica a la pell i proporcionar alleujament immediat de la picor. Els antibiòtics administrats per via oral poden ser necessaris si hi ha una infecció bacteriana. En casos rars, s'utilitza aquest tractament si no és possible prevenir l'exposició a les puces.

Coses a fer

  • Consulteu el veterinari sobre les opcions de tractament per a la vostra mascota (diversos productes excel·lents i segurs han entrat recentment en el mercat) i per a la vostra llar o jardí (autocura, fumigador professional, alternatives als insecticides).
  • Utilitzeu els insecticides d'acord amb les indicacions i amb cautela en presència de  mascotes i persones.

Coses a evitar

  • No utilitzeu productes antipuces que contenen "Permetrina" en els gats ja que són potencialment tòxics.
  • No apliqueu directament en els animals els productes antipuces dissenyats per al medi ambient.
  • No suposeu que les puces no són el problema solament perquè no en veieu cap.

Quan cal trucar al veterinari

  • Si la condició no millora amb un tractament apropiat.
  • Si la mascota té alguna reacció adversa a qualsevol medicament o producte antipuces. Els indicis d'una reacció poden incloure: baveig, vòmits, urticària, conducta anormal, agitació, picor creixent i pèrdua de pèl o irritació de la pell a la zona on s'ha aplicat algun producte contra les puces.

Atenció als següents indicis

  • Puces, brutícia de puces o ous de puces en una mascota afectada, en el llit de la mascota o en altres mascotes en la llar; una pinta per a les puces pot ser molt útil per afirmar la presència de puces en una mascota.
  • Noves protuberàncies o crostes a la pell de la mascota; aquestes poden indicar una recurrència de l'al·lèrgia.