Els paràsits externs del gos

24/04/2018

Els paràsits externs més freqüents en el gos són: les puces, les paparres i "el mosquit de la leishmania".

És important que desparasitem les nostres mascotes externament per prevenir les infestacions per puces, paparres o picades de mosquit. Com el seu nom indica, són paràsits, i, per tant, perjudiquen el gos en algun aspecte. Juntament amb el rebuig estètic són dues raons importants per protegir el nostre gos.

Les puces provoquen problemes dermatològics derivats de la picada, que irrita la pell i pot provocar dermatitis, al·lèrgies,... A més, les puces poden transmetre determinats paràsits intestinals que ens els podrien encomanar a nosaltres.
Les paparres es fixen a la pell de la nostra mascota per xuclar sang que necessiten per alimentar-se. D'aquesta manera és com poden transmetre malalties provocades per paràsits com l'erlichiosi, babesiosi, etc.
El mosquit pot transmetre la leishmaniosi, malaltia greu que té un diagnòstic i tractament complicat.

És molt important doncs que fem un tractament per evitar aquestes parasitosis externes. Podem utilitzar pipetes, collars, esprais, pastilles, etc. Escollirem el producte en funció de la nostra mascota i de les seves necessitats. Les puces i les paparres, tothom les coneix. La leishmaniosi és una malaltia que no tothom coneix. A continuació n'expliquem quatre pinzellades.

La leishmania

La leishmania és provocada per un paràsit que es transmet a través de la picada d'un mosquit del gènere Phlebotomus. És a dir, el paràsit no és el mosquit. El mosquit porta a dins el paràsit; és el vehicle del paràsit (el vector). Aquests mosquits viuen en zones amb temperatura moderada i estable i amb alta humitat relativa (zones properes a rius, etc). A la nostra zona solen actuar de maig a octubre, però com que depenen del clima, es pot allargar de març a desembre en anys molt bons. És important, doncs, fer-ne una prevenció durant aquests mesos. És evident que on hi ha més mosquits hi ha més probabilitat que el nostre gos agafi la malaltia (prop dels rius i pantans, als deltes...). De totes maneres a tot Catalunya hi ha alta incidència de leishmania, ja que tenim un clima Mediterrani que és humit.

Quan un mosquit infectat (amb leishmania) pica un gos, immediatament transmet formes parasitàries que aniran a parar a les cèl·lules del gos (macròfags), des d'on es multiplicaran i s'escamparan cap a la melsa i medul·la òssia, i d'aquí a la resta d'òrgans. En funció dels òrgans que afecti, el gos presentarà una o altra simptomatologia clínica. És una malaltia que es pot manifestar de maneres molt diferents (creixen les ungles, coixesa, problemes dermatològics, o fins i tot asimptomàtica fins que l'animal està molt greu).

Quan un mosquit no infectat pica un gos amb leishmania ingereix macròfags amb les formes parasitàries que es desenvoluparan dins el cos del mosquit. Això farà que, un cop acabat el seu cicle, aquest mosquit pugui (en 7-10 dies) infectar altres gossos.

Actualment, encara no hi ha vacuna (tot i que s'hi està treballant) de manera que l'única manera que tenim de prevenir el nostre gos d'agafar leishmaniosi és evitant la picada del mosquit utilitzant agents repel·lents: collars com l'Scalibor© o pipetes com Ex-spot© o Advantix©, que no tenen una eficàcia del 100% però ens ajudaran molt. També és recomanable fer serologies de leishmania per poder detectar la malaltia al més aviat possible; fins i tot abans de desenvolupar simptomatologia.